El racisme als Estats Units
Siguem noies o nois, grans o petits, i vinguem d’on vinguem, tots hauríem de rebre un tracte just i igual, no us sembla? Però, per desgràcia, això no sempre és així. Durant molts anys, homes i dones van ser tractats de manera injusta pel seu color de pell
Als Estats Units d’Amèrica, l’esclavitud estava prohibida des de l’any 1865. Però, encara que els afroamericans ja no eren esclaus, tampoc no se’ls considerava iguals, ni de bon tros, a la resta dels ciutadans americans. Especialment al sud del país, el racisme era molt fort: hi havia botigues, restaurants, teatres i esglésies on només podien accedir els blancs. I en els serveis que eren mixtos, com també als transports públics, hi havia espais separats per als uns i els altres.
Mireu si era injusta la situació que, fins i tot, hi havia fonts d’aigua i ascensors que els negres no podien fer servir! A més, només aconseguien feines mal pagades i ho tenien molt difícil per poder votar a les eleccions. I, per si tot això fos poc, hi havia una societat secreta de blancs racistes, el Ku Klux Klan, que es tapaven amb caputxes per atacar els negres i cremar-los les escoles i les esglésies... Quina por!
Molts es van rebel·lar contra aquestes injustícies, com Rosa Parks, un cas que va acabar amb una mobilització enorme a la ciutat de Montgomery. Un altre protagonista important de la lluita contra les injustícies que patien els afroamericans va ser Martin Luther King, un predicador negre de Montgomery. Tenia unes creences cristianes molt fermes i era un gran admirador de Gandhi, el líder que havia aconseguit la independència de l’Índia amb una lluita sempre pacífica. Martin Luther King va guanyar el Premi Nobel de la Pau per la seva tasca contra la injustícia, però els seus enemics el van assassinar.
La lluita contra la injustícia va continuar i, finalment, la Llei de drets civils de 1964 va prohibir la segregació racial a les escoles, a les instal·lacions públiques, als llocs de treball i a les votacions electorals. Ja era hora, no us sembla?
Però, tot i que el racisme s’eliminés per llei, no va desaparèixer de la societat nord-americana. La discriminació encara segueix avui dia amb conseqüències molt greus. Molta gent es queixa que la policia no tracta igual els blancs i els negres, per exemple, i la mort d’alguns ciutadans negres en els darrers anys per part d’agents de policia no s’ha acabat d’aclarir. El moviment 'Black Lives Matter' (que en anglès vol dir 'les vides dels negres importen') demana que les vides de tothom, sigui quin sigui el color de la seva pell, valguin el mateix. Els seus impulsors es manifesten per fer visible arreu del món les injustícies que encara avui pateixen els afroamericans.
