Personatges

Darwin i la teoria de l'evolució

Descobriu la vida de l'investigador que va revolucionar la ciència, i poseu a prova el que heu après amb un 'quiz'!

Fa 160 anys, la majoria de científics creien que tots els animals i les plantes eren una creació de Déu, i que havien estat sempre iguals. Això va canviar de manera radical gràcies a Charles Darwin, un investigador que va ser tan espavilat com valent, i que va canviar per sempre el rumb de la ciència.

1 Darwin, l'investigador que estimava la natura
Darwin
Darwin Carlos Cubeiro

A Darwin la natura el va fascinar des de ben petit. Sempre que podia sortia a passejar pel camp, i col·leccionava petxines, ous d’ocell i escarabats. Era molt curiós i observador... però a l’escola s’avorria com una ostra! De fet, els adults es pensaven que no era gaire llest. Però quan va créixer i va poder fer allò que més li agradava, va aconseguir explicar com evolucionen els éssers vius: poca broma! I sabeu com va començar, tot plegat? Doncs amb una aventura tremenda! Quan tenia 22 anys el van convidar a fer la volta al món. El vaixell militar Beagle tenia l’encàrrec de fer mapes de les costes d’Amèrica del Sud. I el seu capità buscava un científic per recollir mostres, observar la vida natural i la geologia i anotar-ho tot. Era una feina voluntària i sense sou, però Darwin s’hi va apuntar de seguida.

Aquest planeta és extraordinari!
El viatge va durar cinc anys, i Darwin va quedar enlluernat per la riquesa infinita de les formes de vida arreu del planeta. Va prendre moltes notes i va recollir moltíssimes mostres, i el cap se li va omplir d’idees de zoologia, botànica i geologia. Una de les etapes més fascinants del viatge va ser l’estada a les illes Galápagos. En aquells rocs remots i aïllats de l'oceà Pacífic hi va trobar moltes sorpreses que el van fer reflexionar. Les formes de vida que va trobar a cada illa eren una mica diferents de les altres. El que més el va sobtar va ser el cas d'unes aus petites, els pinsans. Tenen la mida d’un pardal, i n’hi ha tretze espècies que només viuen allà. Tenen costums diferents i el seu bec varia segons el que mengen! Els que mengen llavors toves tenen el bec menut. Els que prefereixen llavors dures tenen el bec més gros i fort. Els que cacen insectes tenen el bec ample. I els que xuclen el nèctar de les flors dels cactus tenen el bec fi i corbat...

Una intuïció genial
A Darwin li va començar a rondar pel cap que potser fa molt de temps havia arribat des del continent americà un grup inicial de pinsans, tots iguals. De mica en mica, l’aïllament va fer que s’adaptessin a les condicions de l'illa on vivien... Quina idea més boja! Però, i si fos certa? Aquesta va ser la llavor de tots els seus experiments. I la teoria de l’evolució que se li va acudir és una de les idees més importants que hi ha hagut mai en l’estudi de la natura. La teoria explica per què els animals i les plantes són com són, i per què fan el que fan: els éssers vius evolucionen amb el pas de milers d'anys, perquè la natura selecciona els individus que s'adapten millor al seu entorn! Entre moltes altres coses, això dóna sentit als fòssils que trobem sota terra, i també demostra que els humans som un animal com tots els altres... encara que el nostre cervell hagi evolucionat de manera extraordinària!

El triomf d’una gran idea
Darwin va investigar moltíssim i va recopilar un munt de dades. Després de més de vint anys d’estudi, el 1859 va publicar un llibre titulat L’origen de les espècies. Hi presentava la teoria de l’evolució de forma clara i molt resumida, però amb una pila d’exemples i un llenguatge senzill que tothom podia entendre. L’obra va ser un èxit immediat. Els exemplars volaven de les llibreries. Mai una obra científica havia tingut tant de ressò! També va rebre moltes crítiques, perquè deia coses que xocaven amb les creences religioses i científiques d’aquell moment. Però des d’aleshores, una pila de nous descobriments han reforçat i enriquit la teoria de l’evolució, que és la base de totes les ciències de la vida.

Molts interessos
A banda de la seva famosa teoria, Darwin no va parar d'estudiar i de fer experiments fins que va morir, quan tenia 71 anys. Va escriure grans estudis sobre la fertilització de les orquídies, les plantes carnívores, les diferents formes de les flors o la funció dels cucs de terra en la formació de l’humus vegetal. Quin crac!

2 El quiz
 

Subscriu-t'hi

petit77portada

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't al Petit SÀPIENS (si és que encara no ho has fet). Puja amb nosaltres a la màquina del temps!

Subscriu-t'hi

T'agradaria viatjar en el temps?

Inscriu-te al butlletí i t'enviarem totes les novetats al teu correu!