Els conductors es deien aurigues. També solien ser esclaus, però no eren tan menyspreats com els gladiadors. Havien de tenir bons reflexos i conèixer bé els cavalls, i també calien molts anys d’entrenament, ja que havien d’aprendre a conduir, però també a caure. Els que guanyaven eren molt ben recompensats i es feien famosíssims, com els pilots de Fórmula 1 o els futbolistes d’avui.

Naufragis amb rodes
Ara bé, era un esport perillós, perquè els carros, estirats per quatre cavalls, anaven molt de pressa. El moment més espectacular i apreciat pels espectadors de les curses era quan un carro xocava amb un altre i quedava destrossat. De l’accident en deien naufragi.

Salta, que vas de cantell!
Abans que no fos massa tard, el cotxer s’havia de treure el punyal de la cintura i tallar les regnes per evitar que els cavalls l’arrosseguessin per tota la pista. Molts conductors morien en aquells xocs tan violents. I si queien però no es feien gaire mal, per recuperar-se els donaven una poció feta amb... excrements de porc senglar! Potser valia més no aixecar-se, oi?

Posicioneu-vos a sobre de les icones d’aquesta imatge interactiva per saber-ne més.