Un viatge al passat

Com vivien els nens a l'antiga Grècia?

Per als antics grecs, l'educació física dels nens era molt important. Volien que creixessin sans i forts per esdevenir bons soldats! A partir dels catorze anys, aquest entrenament era fins i tot més important que les lletres i els números

1 Els gimnasos grecs
Nens al gimnàs
Nens al gimnàs Laufer

Els nois s’entrenaven totalment nus a l’aire lliure, en uns centres d’entrenament anomenats... sí, ho heu endevinat: gimnasos! I és que, en grec, gymnasium significa ‘lloc on es va despullat’. Els mestres encarregats de supervisar els exercicis atlètics i la dansa portaven un pal acabat amb forca com a signe del seu ofici. També recomanaven als nois la dieta que els calia seguir per estar en forma i, si hi havia algun accident, sabien com havien d’arreglar un os trencat!

Esport i retòrica
Els esports favorits d’aquell temps eren les curses, el salt de llargada, el llançament de disc i de javelina, la lluita i la boxa. Totes eren disciplines que preparaven el cos per al combat i, a més, els encantava participar en competicions esportives en honor als déus. Els Jocs Olímpics, que se celebraven cada quatre anys, eren un moment molt esperat! Als gimnasos hi anaven petits i grans, i eren tan importants que no només tenien instal·lacions esportives i banys. També tenien biblioteques i aules! Els filòsofs sovint hi anaven a impartir les lliçons de retòrica, que és l’art de saber convèncer els altres. Amb el temps, les converses evolucionaven cap al coneixement de tota mena de coses, ja que els grecs eren molt curiosos!

2 Estudiar a casa el mestre
Un mestre de filosofia
Un mestre de filosofia Laufer

Com que no hi havia escoles públiques, els pares més rics enviaven els seus fills a casa d’algun mestre. Hi aprenien a llegir i escriure, i a fer operacions matemàtiques. Hi començaven a anar cap als set anys, i aprenien les habilitats bàsiques: primer l’alfabet, després el sil·labari i finalment la lectura en veu alta. Tenien escola cada dia, sense cap descans, excepte els dies de festa de la ciutat! Els acompanyava un esclau de la família, que s’hi quedava tota l’estona per assegurar-se que l’infant es portava bé. Però això només ho feien els nens més rics. Les nenes, en canvi, es quedaven a casa amb la mare i aprenien a filar i teixir. Algunes també aprenien a llegir i escriure. I els nens de famílies pobres tampoc anaven a escola, perquè havien d’ajudar els pares amb la feina!

L’etapa de perfeccionament
Cap als dotze anys, quan els nens ja sabien llegir i escriure correctament, venia una segona etapa de perfeccionament dels coneixements. Com que en aquell temps no hi havia gaires llibres, era molt important exercitar la memòria. Els alumnes s’aprenien poemes llarguíssims que recitaven sense parar. L’autor preferit dels grecs era Homer, que va escriure dos grans poemes d’aventures: la Ilíada i l’Odissea. Les coneixeu? Són les obres literàries més antigues d’Europa.

Escriure sobre tauletes de cera
Els grecs escrivien amb plomes de canya i tinta de carbó barrejada amb goma vegetal. Ho feien sobre rotlles de papir, que havien de dur d’Egipte i eren força cars. Per això els alumnes practicaven sobre tauletes de cera, que es podien esborrar i fer servir una vegada i una altra.

3 Classe de música
Un mestre de lira
Un mestre de lira Laufer

Una altra part molt important de l’educació dels nois era aprendre a tocar un instrument musical. La combinació de música, cant i dansa era fonamental, a l’antiga Grècia. S’interpretava tant en les cerimònies dedicades als déus, com en els casaments i els enterraments, i també en les marxes cap a la batalla! Per això els mestres de música eren molt respectats.

Torna-hi!
Els alumnes aprenien d’oïda mentre repetien una vegada i una altra les peces tradicionals: no podien innovar gens ni mica! Els instruments favorits dels grecs eren la lira, la cítara i la flauta doble. La lira era petita i senzilla, i les cordes ressonaven sobre una closca de tortuga de terra. La cítara, més gran, era de fusta i tenia dotze cordes. Les flautes també eren de fusta, amb un bec fet de canya.

Els nous ciutadans
Quan els nois complien divuit anys, ja se’ls considerava adults. Aleshores feien la formació militar, que durava dos anys i era imprescindible perquè se’ls considerés ciutadans. També aprenien retòrica, que és l’art de saber parlar bé en públic. Arribats a aquest moment, aquests nois ja podien anar a l’assemblea!

Subscriu-t'hi

petit38portada

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't al Petit SÀPIENS (si és que encara no ho has fet). Puja amb nosaltres a la màquina del temps!

Subscriu-t'hi

T'agradaria viatjar en el temps?

Inscriu-te al butlletí i t'enviarem totes les novetats al teu correu!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto