Un viatge al passat

La vida dels monjos a Santes Creus

Aquest monestir és una de les joies medievals de Catalunya i, tot i que avui ja no hi ha monjos, durant molts segles hi van fer vida. Pregar i treballar eren les dues activitats bàsiques de l'orde del Cister. Us expliquem com era el seu dia a dia

1 Un monestir fabulós
Reial Monestir de Santes Creus
Reial Monestir de Santes Creus

El Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus es va fundar originalment a Valldaura, al Vallès Oriental, l’any 1150. Els monestirs de l’orde del Cister, però, estaven sempre envoltats de terres de conreu i granges, per assegurar el manteniment de la comunitat. I allà no hi havia cap font d’aigua a prop. Per això els monjos van demanar al comte de Barcelona que els donés un terreny més apropiat. I, el 1160, Ramon Berenguer IV els va concedir el seu desig en un indret ample i poc poblat que feia poc s’havia conquerit als musulmans. La terra era bona i la regaven les aigües del riu Gaià. Allà sí que hi podien conrear aliments!

2 Una pila de manobres
Totes les parts del monestir
Totes les parts del monestir Laufer

La primera etapa de construcció del monestir va durar cent anys, perquè faltaven diners per pagar les obres. Durant aquest temps, a l’edifici hi vivien una cinquantena de monjos i un nombre similar de frares laics, que servien en les feines domèstiques. Però tot va canviar l’any 1282, quan el rei Pere el Gran va decidir que volia ser enterrat al monestir. Aquesta preferència reial va donar un gran impuls a les obres, i va fer que els arquitectes es decidissin a prosseguir l’edifici amb estil gòtic, que era el que estava de moda en aquell moment a tot Europa.

3 El dia a dia dels monjos
Els monjos cistercencs vestien de blanc i negre
Els monjos cistercencs vestien de blanc i negre Laufer

L’orde del Cister va néixer a França en plena edat mitjana. El seu lema era Ora et labora, que en llatí vol dir ‘resa i treballa’. I això era el que feien els monjos cistercencs tot el dia (i gran part de la nit!).

Conviure com a bons germans
Els monjos es consideraven germans entre ells, i vivien de manera comunitària amb molta senzillesa. L’abat era el seu pare espiritual, i tenia l’autoritat al monestir. Una de les seves activitats era el treball manual al camp, als tallers i a la cuina, que els ocupava entre cinc i sis hores cada dia.

L'estudi de la Bíblia
També dedicaven temps a estudiar els textos sagrats. Les virtuts principals dels monjos eren l’obediència, la humilitat i la frugalitat. El silenci també era molt important, tant que sovint es comunicaven en llenguatge de signes!

Pregàries a totes hores
La major part del temps, però, la passaven resant, ja que cada dia es reunien vuit vegades per pregar. La primera trobada era a les dues de la matinada! També resaven plegats a les sis del matí, a les vuit, a les nou, a migdia, a les tres de la tarda, a les sis i a les set del vespre. I després cap a dormir, que a la matinada tornaven a començar!

4 Una meravella gòtica
 

Subscriu-t'hi

petit38portada

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't al Petit SÀPIENS (si és que encara no ho has fet). Puja amb nosaltres a la màquina del temps!

Subscriu-t'hi

T'agradaria viatjar en el temps?

Inscriu-te al butlletí i t'enviarem totes les novetats al teu correu!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto