Els tornejos medievals, jocs de cavallers
A l’edat mitjana, els nobles sempre volien estar a punt per si havien d’anar a la guerra. En lloc d’anar al gimnàs a fer exercici, preferien esbatussar-se una mica en batalles de mentida... Però poca broma, que les armes eren de veritat!
L’edat d’or dels tornejos van ser els segles XII i XIII, especialment al nord de França, Alemanya i Anglaterra. Se’n feien molt sovint. Quinze dies abans de celebrar-se, s’anunciaven a tort i a dret, i se’n publicaven les regles. De vegades hi participaven fins a 800 cavallers, que arribaven de tots els racons d’Europa. Quina gentada!
Com eren, les lluites?
Els tornejos eren batalles multitudinàries. Es feien en un camp obert, amb graderies per als espectadors. Els participants es dividien en dos bàndols i feien una càrrega a cavall, seguida d’una lluita ferotge cos a cos. Les armes que es feien servir eren les mateixes que portaven a la guerra! També se celebraven justes, on dos cavallers s’enfrontaven en un duel a cavall. Però aquesta modalitat era secundària.
Quant duraven?
La lluita començava a mig matí i s’allargava fins que tots dos bàndols estaven esgotats o fins que s’esvaïa la llum del dia. Sovint hi havia ferits i també morts. Després, el patró que organitzava el torneig oferia grans banquets. Durant els àpats, es concedien premis al millor cavaller de cada bàndol.
Més endavant, les justes es van fer més i més populars, mentre que els tornejos van anar desapareixent. Als segles XIV i XV, els combats van esdevenir més un espectacle i un esport que no pas un entrenament per a la guerra. A les justes se seguien unes regles força precises i s’intentava evitar les ferides mortals dels participants. Així i tot, encara era una diversió força perillosa. Penseu que a França van prohibir les justes el 1559, quan el seu rei Enric II va morir en un accident!
Com un xoc de trens
Cada cavaller provava de colpejar l’altre amb la llança mentre cavalcava cap a ell a tota velocitat. Trencar la llança sobre l’escut o l’armadura del rival donava punts per guanyar, però la via ràpida era aconseguir descavalcar-lo.
Les normes d’una justa
1. Cada cavaller ha de dur la seva armadura i el seu cavall.
2. En cada enfrontament es poden fer servir fins a tres llances.
3. Mentre dura la justa, només l’escuder pot parlar amb el cavaller.
4. Qui aconsegueix fer caure l’oponent del cavall, guanya.
5. El vencedor pot triar si es queda l’armadura o el cavall del vençut.
Fins quan se'n van fer?
Les justes es van continuar celebrant fins a l’any 1600, però l’aparició de les armes de foc va canviar les formes de la guerra. La importància de la cavalleria va decréixer molt i, a poc a poc, els ideals cavallerescos van desaparèixer.
Fa mig segle ja es fabricaven armadures pensades exclusivament per a les justes. Eren gairebé el doble de pesants que una armadura de guerra i podien arribar a fer cinquanta quilos. Això sí que és anar ben protegit! Però us imagineu els cavalls, pobrets?
Company de fatigues
Els cavalls que es feien servir més a les justes eren els anomenats chargers, de mida mitjana, àgils i resistents, i els destrers, més pesants i forts. Ells també corrien riscos! Per això els protegien el cap amb una armadura de ferro.
Uns bons escuradents
Per tal que els cops no fossin tan perillosos, es fabricaven unes llances especials per a les justes. Eren molt llargues: mesuraven entre tres i quatre metres. Les feien de fusta no gaire dura, estaven buides per dins i tenien la punta arrodonida. Els impactes eren forts igualment, però almenys no travessaven les armadures, i amb els cops es trencaven més fàcilment.
Visió limitada
Els cascos especials per a justes s’anomenaven elms de boca de granota. El genet no hi veia gaire, però li protegien el rostre i els ulls de les estelles de fusta que sortien volant quan una llança es trencava.
Dos carrils
La barrera de fusta al mig de la pista es va posar a partir del segle XV. Servia per evitar el xoc dels cavalls i facilitava molt controlar la muntura. Així el genet es podia concentrar a apuntar bé amb la llança.
