Stonehenge, el gran misteri de la prehistòria
Al bell mig d’un prat anglès hi ha un dels monuments més intrigants del passat, un gran cercle de pedres immenses que els homes prehistòrics van tallar i aixecar fa 4.500 anys... Abans que s’inventessin la roda i les eines de metall!
Els blocs de pedra més grans pesen 40 tones cadascun. 40.000 quilos! O sigui, com un camió d’aquells que fan ciment, ben carregat. I després n’hi ha una pila, la majoria, que pesen 25 tones: com quatre elefants! Com s’ho devien fer, per traslladar tantes pedres? Penseu que les van dur des d’un lloc a més de 30 quilòmetres de distància. Finalment, hi ha uns altres blocs, més petits, que només pesen 2.000 quilos... però que van portar des d’una pedrera molt més llunyana, a més de 200 quilòmetres de distància! Imagineu-vos, és com anar des de Girona fins a Tarragona!
Un gran repte d’enginyeria
Avui al monument hi queden 93 blocs de pedra, però pels forats que hi ha se sap que n’hi havia com a mínim 165. I per què la van fer, aquesta feinada? Doncs aquest és un altre misteri, potser el més gran de tots. Els arqueòlegs han determinat que el cercle de pedra està orientat de manera precisa. Assenyala la sortida del sol el dia més llarg de l’any, i la posta el dia més curt. O sigui, que Stonehenge potser era una mena de calendari gegant per observar el cel. Però també s’hi han trobat enterraments. Com que va caldre l’esforç de tantíssima gent per construir-lo, es creu que era un indret per recordar els avantpassats.
Aquí dalt teniu un dibuix de com era quan el van enllestir. El cercle exterior feia 33 metres de diàmetre. El formaven 30 grans pedres dretes de 4 metres d’alt per 2 d’ample, amb unes 25 tones de pes. Quina passada! Al damunt, estaven connectades per 30 blocs que feien de llindar, de 3 metres de llarg, units entre ells com si fossin peces d’un trencaclosques.
A dins hi havia un semicercle format per cinc grans conjunts de tres pedres. Aquests grups s'anomenen trílits. Les pedres fan entre 6 i 7 metres d’alt, i els blocs drets pesen 40 tones cadascun. Al centre hi havia l’anomenada pedra altar, que pesa 6 tones i mesura 2 metres.
Dins i fora de la ferradura de trílits hi havia les pedres més petites, que pesen unes dues tones. Se les coneix com a bluestones, perquè quan es mullen agafen una tonalitat blava. Provenen de Gal·les, a més de 200 quilòmetres de Stonehenge!
Pas 1. Arrossegaven els blocs dalt d’una mena de trineus de fusta, que feien córrer sobre troncs que rodolaven.
Pas 2. Els col·locaven dins del forat i els posaven dempeus amb l’ajut de llargues palanques.
Pas 3. Els acabaven de dreçar estirant-los amb cordes, mentre uns troncs feien de falques per aguantar part del pes. Buf, quina suada!
Feina d’equip
Fa poc, un grup d’estudiants anglesos va demostrar que la força de 10 persones és suficient per arrossegar un bloc de pedra d’una tona de pes sobre un trineu de fusta, amb els mètodes que hi havia disponibles fa 4.500 anys. Però imagineu l’esforç que devia caldre per allotjar, vestir i alimentar tota la gentada necessària per construir el monument!
