La història dels videojocs

Poc després que arribessin les primeres computadores electròniques, es van dur a terme els primers intents de fer programes per jugar-hi. Però els primers jocs de tots van ser experiments científics que cap nen no va poder provar. El primer videojoc era una versió electrònica molt primitiva del tres en ratlla, l’OXO. El va crear un estudiant anglès de computació i va ser la primera vegada que un humà jugava contra una màquina. Per funcionar, necessitava un ordinador tan gros com una habitació, l’EDSAC de Cambridge.

A un científic nord-americà que treballava en un laboratori militar d’armes atòmiques se li va acudir una idea una mica estranya. Va agafar un ordinador preparat per calcular trajectòries de míssils... i va desenvolupar un joc de tennis! Tennis for two mostrava una visió lateral de la pista, amb una línia vertical al mig que representava la xarxa. Els dos jugadors havien de colpejar la pilota amb un polsador i donar-li direcció amb un comandament molt rudimentari. Es va mostrar al públic en dues ocasions, i centenars de persones van fer hores de cua per jugar-hi una partida.

L’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) és una de les millors universitats científiques del món. Allà, un grup d’estudiants van crear el videojoc Spacewar! Hi podien jugar dues persones, i cadascú havia de disparar contra la nau espacial que pilotava l’altre per destruir-la. També van definir les ‘tres lleis dels videojocs’: s’ha d’utilitzar al màxim les capacitats de l’ordinador, cada partida ha de ser diferent a l’anterior, i s’ha d’aconseguir que el jugador s’ho passi bé. Sembla que ho van encertar: hi havia tanta afició a jugar a Spacewar! que els professors van haver de prohibir-lo, excepte mentre dinaven i un cop acabades les classes.

Tots aquests videojocs funcionaven en superordinadors caríssims i molt grans. Precisament va ser un enginyer fascinat amb Spacewar! qui va aconseguir crear la primera màquina electrònica comercial. Es deia Computer space, funcionava amb monedes i s’hi podia jugar als bars i altres establiments. No va triomfar gaire, però l’any següent va crear Pong, que va ser tot un èxit. En aquesta simulació de tennis de taula, el jugador s’enfronta a la màquina o a un altre humà, fent rebotar la pilota amb la seva pala fins que un dels dos falla el cop. Molt fàcil d’aprendre, però molt difícil de dominar. Tothom volia jugar-hi! Es diu que amb aquest joc va néixer la indústria dels videojocs.

Les primeres consoles domèstiques van aparèixer poc després. Es podien connectar amb la televisió, un giny que des de feia pocs anys era present en cada llar nord-americana, i oferien una gran varietat de jocs per triar. La Odyssey del 1972 es va vendre com els xurros, i encara més la Atari 2600, que va aparèixer el 1977. Se’n van vendre 25 milions d’unitats al llarg de catorze anys. Als salons recreatius, el joc més popular va ser Space Invaders, del 1978, en què fileres i més fileres de naus extraterrestres baixen poc a poc cap a la nau del jugador, que les ha d’anar liquidant amb els trets del seu canó làser.

Si fins aquí els grans innovadors havien estat els nord-americans, aquell any una boleta amb forma d’emoticona que venia del Japó va revolucionar el panorama: era Pac-Man. El personatge groc avança per un laberint i menja tot el que troba al seu pas, mentre mira d’evitar que l’atrapin els quatre fantasmes que l’encalcen, cada vegada més ràpids. Va ser el primer personatge amb nom propi de la història dels videojocs, i la màquina recreativa amb més èxit de tots els temps. De Pac-Man se’n van fer més de 30 jocs, dibuixos animats, samarretes i fins i tot galets!

Les companyies japoneses Nintendo i Sega van oferir noves consoles domèstiques que van trencar el domini absolut de Atari. Alhora va sorgir una nova generació d’ordinadors personals més barats i potents (com el Spectrum, el Amstrad CPC, el Commodore 64 o l’MSX) i es va produir una edat d’or dels videojocs. La majoria dels gèneres principals que existeixen avui van sorgir en aquella dècada: conducció, lluita, plataformes, estrategia, aventura... També van aparèixer les primeres consoles de butxaca, que en un primer moment només tenien un joc cadascuna, i que es van fer molt populars. Als salons recreatius, el 1981 va aparèixer un mico gegantí que va entusiasmar els jugadors: era Donkey Kong, enemic d’un gran heroi que segur que coneixeu...

L’enemic de Donkey Kong era un lampista anomenat Mario, que havia de rescatar la seva estimada del terrible goril·la. Aquell any va aparèixer en un videojoc propi amb el seu germà Luigi, i va esdevenir un dels personatges més estimats pels jugadors de totes les edats. Super Mario Bros és un joc de plataformes en què el jugador avança d’esquerra a dreta pels diferents espais del Regne del Bolet. Ha de recollir les monedes que va trobant, mentre supera tota mena d’obstacles i elimina els enemics que l’ataquen, saltant sobre els seus caps. D’aquest joc se’n van vendre 40 milions de còpies a tot el món. L’èxit va ser tan gran que Super Mario ha aparegut amb noves aventures en totes les plataformes de Nintendo fins avui.

La Game Boy va ser la primera consola portàtil a la que se li podien canviar els cartutxos de jocs. Amb el joc Tetris, una pluja de quadrats de colors que cal encaixar per a que vagin desapareixent les fileres, es va convertir en una febre mundial i va vendre fins a 118 milions d’unitats. El 1996, la Game Boy va tornar a capgirar el món dels videojocs amb l’aparició dels Pokemons. Mireu si en són, d’antics! En el primer joc calia capturar i entrenar petits monstres de butxaca, per tal de fer-los competir amb els d’altres jugadors. Al cap d’un any s’havien venut un milió de còpies del joc.

Les consoles domèstiques van fer un important salt tecnològic i els gràfics dels jocs milloraven continuament. Aquell any, una nova consola va tenir un gran èxit: era la primera Playstation. La Playstation 2 que va aparèixer l’any 2000 és la consola més venuda de la història, amb 150 milions d’unitats a tot el món. Va haver de competir amb la Xbox i la Gamecube. Per la seva banda, l’ordinador PC va desbancar tots els seus rivals, tret del Mac d’Apple.

El 2011 va aparèixer la versió definitiva de Minecraft, videojoc de construcció de tipus “món obert”. Com que no s’ha de complir cap objectiu específic, els jugadors tenen llibertat total per escollir com hi volen jugar. En el mode creatiu, podem construir allò que vulguem a base de trencar i col·locar les diverses menes de blocs que hi ha. En el mode supervivència, quan es fa de nit apareixen aranyes, esquelets i zombis que ataquen els jugadors. Amb 20 milions de còpies venudes, és l’èxit més gran dels videojocs independents, creats al marge de les grans companyies.