El jaciment d'Empúries
És un dels jaciments arqueològics més bonics de Catalunya. No hi ha dubte que els antics grecs i romans van tenir bona vista! Van triar un lloc preciós, ben bé al davant del mar, per fundar-hi una ciutat
Abans que hi arribés ningú de fora, aquest indret ja estava habitat per pobles indígenes que tenien una cultura de l’edat del bronze. Els considerem prehistòrics, tot i que ja sabien conrear la terra. Poc després, però, fa aproximadament 2.500 anys, hi van arribar una colla de mariners grecs. Què hi venien a fer, però, tan lluny de casa seva, des de l’altra punta del mar?
Doncs vet aquí que els grecs eren grans comerciants. Navegaven per tota la Mediterrània a la recerca de bons llocs per construir noves ciutats, amb l’objectiu d’instal·lar-s’hi i intercanviar productes amb els habitants de la zona. Ells van fundar la ciutat d’Emporion, un nom que en grec significa... mercat! I ràpidament es van posar a comerciar amb els pobladors locals. Els indígenes, gràcies a les coses que van aprendre d’aquells nouvinguts més avançats, van desenvolupar una cultura pròpia: així van néixer els ibers.
Una muralla envoltava la ciutat grega, excepte per la banda del mar. És una muralla de pedres molt grosses, gegantines. Sabeu com en diuen, d’aquesta muralla, els arqueòlegs? Muralla ciclòpia. Us sona aquest nom? Sí, els ciclops eren uns gegants d’un sol ull amb una força descomunal. Però eren de llegenda, eh? L’entrada principal de la ciutat era una porta de metall protegida per dues grans torres. Així els era més fàcil defensar-se.
Dos carrers principals es creuaven a l’àgora, la plaça que era el centre vital de la ciutat. Era el lloc de reunió per discutir els afers públics, i també era la plaça del mercat. Us l’heu d’imaginar com un lloc ple de gent, comerciants i compradors, amb tot de paradetes ambulants agrupades per productes. Quin batibull!
Uns quatre-cents anys més tard, en fa 2.100, van arribar els romans. Les seves raons, però, eren totalment diferents de les dels grecs! Van venir per aturar l’exèrcit cartaginès d’Anníbal, que anava cap a Roma per conquerir-la. Els soldats romans van desembarcar a Emporion per barrar-li el pas. Va ser així que els romans van començar a conquerir la península Ibèrica.
El campament militar romà va donar peu a la fundació d’una nova ciutat. Les cases i edificis són a la part més alta i més llunyana del mar. La ciutat romana va anar creixent fins a unir-se amb la grega, i al cap d’un temps s’hi parlava només una llengua: el llatí. Al fòrum hi havia els edificis més importants de la ciutat. També hi havia unes termes per banyar-se, i illes de cases de tota mena, de les més riques a les més modestes. Fora de les muralles hi havia l’amfiteatre per a les lluites de gladiadors, i la palestra per fer-hi esport.
Sabíeu que els habitants grecs d’Empúries tenien moneda pròpia? Era de plata i es deia dracma emporitana. Per diferenciar-la de les monedes d’altres llocs, tenia la imatge d’un pegàs, que és aquest cavall mitològic... amb ales!
Les cases dels romans més rics es deien domus. A Empúries n’hi ha una de ben gran, amb uns mosaics magnífics que decoren el terra. Per això l’han batejada com la Casa dels Mosaics. Després d’un procés de restauració molt acurat, el 2017 va obrir al públic. Per primera vegada, es podien visitar nous espais, com el peristil, que era el pati amb porxos que envoltava el jardí interior. Hi tenien arbres fruiters, plantes aromàtiques i flors.
Al voltant d’aquest pati tan bonic hi havia les estances de la casa. Els dormitoris privats de la família i també les sales destinades a la vida social, molt ben decorades, per fer reunions i banquets. També podem veure-hi el criptopòrtic (caram, quin nom!), un espai que hi havia just a sota del peristil i que servia de magatzem. Un audiovisual espectacular ens ofereix una passejada virtual per totes les estances amb en Caius, el propietari de la casa, i el seu esclau Bucco.
