Miquel Àngel, un geni del Renaixement
Aquest italià que va viure fa cinc cents anys tenia un talent increïble per a l'escultura, la pintura, l'arquitectura... i fins i tot la poesia! Segur que alguna vegada heu vist alguna obra seva, perquè és un dels grans mestres de l'art universal
Va néixer a Caprese, a la regió italiana de la Toscana, a finals del segle XV. Quan de petit va dir que volia ser artista, el seu pare va posar el crit al cel: aquella feina era de poca categoria, no estava al nivell de la seva família aristocràtica! Amb el pas dels anys, però, va demostrar que era un autèntic crac.
Nous temps per a l'art
Amb dotze anys, va entrar d’aprenent al taller dels germans Ghirlandaio. Aquests escultors li van ensenyar l’estil artístic que s’estava posant de moda: el Renaixement. Aquest moviment se centrava més en l’home i menys en Déu, a diferència de l’edat mitjana, i reivindicava (i imitava) les obres fetes pels antics grecs i romans.
Un artista rondinaire
Miquel Àngel era un home amb un caràcter difícil i solitari. Vaja, que sovint estava de mal humor; però, tot i així, de seguida va captivar tothom amb les seves creacions. Els nobles rics i els mateixos papes de Roma es barallaven per fer-li encàrrecs per als seus palaus, esglésies i tombes.
Miquel Àngel creia que en cada bloc de marbre en el qual treballava hi havia una ànima atrapada, i que la seva feina era alliberar-la. El David és una de les escultures més espectaculars del món, i és que... fa cinc metres d’alçada! Quin tros d’home, oi? Miquel Àngel va representar aquest personatge de la Bíblia abans d’entrar en combat, preparant-se per tombar el forçut gegant Goliat. Diu la llegenda que David ho va aconseguir, contra pronòstic, gràcies al seu giny i a la traça amb la fona (una mena de tiradors o tirachinas de l’època).
Miquel Àngel va trigar dos anys i mig a enllestir l’estàtua, que va fer al mig d’una plaça a partir d’un sol bloc de marbre blanc, i ben tapat perquè ningú veiés la seva feina. Aquella obra mestra el va convertir en un artista molt respectat, quan només tenia vint-i-nou anys. La podeu veure a la ciutat de Florència: és impressionant!
A Miquel Àngel li agradava molt més esculpir que pintar, però el papa Juli II li va insistir tant que al final va acceptar el seu encàrrec: decorar les parets i el sostre de la Capella Sixtina, una cambra rectangular del Vaticà on els cardenals es reuneixen per triar un nou papa.
Per pintar el sostre va bastir una tarima de vint metres d’alçària. Li van oferir ajudants, però ell, tossut de mena, ho va voler fer tot sol. Potser per això va tardar quatre anys a omplir els 500 metres quadrats de la Capella. I ho va fer amb la figura humana com a protagonista indiscutible. Queda clar que tenia una predilecció especial pels homes fornits i nus!
Aquest fragment il·lustra el moment en què Déu dóna vida a Adam, el primer home, després d’haver pastat el seu cos amb fang. Miquel Àngel imagina el misteri de la vida amb aquest contacte entre els dos dits. Una escena màgica i de gran tensió, quasi elèctrica, que s’ha definit com una de les millors de la història de l’art.
Heu pensat com pot ser la fi del món? En temps de Miquel Àngel es creia que seria un judici en què Crist jutjaria les ànimes. Aquest és el tema principal de la Capella. A la part inferior, els morts ressusciten, però no es queden a la Terra com a zombis: els bons van al cel i els dolents a l’infern.
Miquel Àngel considerava l’arquitectura el segon art més important, després de l’escultura. El seu projecte més emblemàtic va ser la gran cúpula de la basílica de Sant Pere de Roma. Tot i ser un avi de setanta-dos anys, s’hi va dedicar en cos i ànima els últims anys de la seva vida. Per fer-la, es va inspirar en la magnífica cúpula que havia vist des de petit a Florència: la de la basílica de Santa Maria del Fiore, obra de Brunelleschi, el primer arquitecte del Renaixement.
Postal de roma
Fixeu-vos si era una obra difícil de fer que la cúpula no va quedar enllestida fins 24 anys després de la mort de Miquel Àngel. Se’n van encarregar els arquitectes Giacomo Della Porta i Domenico Fontana, i, encara avui, és la més alta del món! Té una alçària interior de 136 metres i un diàmetre de 42 metres. A la foto es veu sobre el pont de Sant’Angelo. Si algun dia la visiteu, segur que us fareu una selfie!
