Keiko Fukuda, la judoka sense por
Les dones han hagut de lluitar per aconseguir les mateixes oportunitats que els homes en molts aspectes de la vida. Us presentem una japonesa que va lluitar incansablement per aconseguir la igualtat de sexes en el món de les arts marcials
La Keiko va néixer el 12 d'abril de 1913 a Tòquio, la capital del Japó. De jove va aprendre les activitats tradicionals per a una noia: les arts de la cal·ligrafia, de l'arranjament floral i de la cerimònia del te. Un dia, però, va anar a veure un entrenament de judo amb la seva mare i va quedar fascinada. Poc després, ella mateixa va començar a practicar-ne, quan tenia vint-i-un anys.
Una lluitadora petita però ferma
La cosa li venia de família, ja que resulta que el seu avi havia estat samurai i gran mestre de jujutsu, una altra art marcial. De fet, havia estat sensei (mestre) de Jigoro Kano, l'home que va "inventar" el judo. Per això en Jigoro no va dubtar a convidar la Keiko a entrenar-se amb ell, com a mostra de respecte al seu antic mestre. Ella feia un metre i mig i pesava 45 quilos, però no tenia por!
Allò era extraordinari! Penseu que en aquell temps era un escàndol que una dona fes moviments agressius o obrís les cames en públic, coses necessàries quan es practiquen arts marcials. La Keiko s'entrenava amb vint-i-tres noies més, i va aprendre a centrar ment, cos i esperit, i també a subjectar una oponent i a bloquejar-li els moviments.
Entrenar sense parar
Durant la Segona Guerra Mundial, les bombes queien sobre els carrers de Tòquio, però la Keiko va seguir travessant-los cada dia per continuar aprenent judo i perfeccionar la tècnica. Després de la guerra, va ser una de les primeres dones a aconseguir el cinquè dan, és a dir, el cinquè nivell de cinturó negre. I aquell mateix any la van convidar als Estats Units d'Amèrica a ensenyar judo.
Allò li va obrir tot un nou món! Al cap d'un temps es va traslladar definitivament als Estats Units i va obrir el seu propi dojo (centre d'arts marcials) a San Francisco, una ciutat on hi havia un moviment feminista força important. El seu Soko Joshi va ser el primer club de judo només per a dones.
L'hora de la igualtat
Havia arribat el moment de reclamar la igualtat de sexes en les arts marcials. La Keiko feia vint anys que era cinquè dan, no perquè no hagués millorat moltíssim, sinó perquè l'institut oficial de judo no permetia a les dones aconseguir un nivell més alt! Finalment, el 1970, quan tenia cinquanta-set anys, la Keiko va aconseguir el sisè dan. Era la primera dona a guanyar-se'l!
La Keiko no va deixar mai d'ensenyar judo. Tenia noranta-vuit anys quan la Federació de Judo dels Estats Units li va concedir el desè dan, el nivell més alt que es pot aconseguir en aquesta art marcial. Va morir un any després. El seu lema personal era "sigues forta, sigues amable, sigues bonica, en ment, cos i esperit". I els seus alumnes recorden que sempre deia: “Ser bona persona és més important que la tècnica. No ho oblideu: això és el bon judo”. És clar que era una mestra excepcional!
