Joshua Norton, el primer i últim emperador dels Estats Units
Menjava gratis als restaurants, tenia reservat el seient als teatres, els policies el saludaven amb respecte... Joshua Norton creia que era emperador i els veïns de San Francisco li seguien el joc!
En Joshua Norton va néixer l'any 1818 a Anglaterra, però es va criar a Sud-àfrica. Quan tenia trenta-un anys, es va traslladar a la ciutat de San Francisco, als Estats Units d'Amèrica. Allà es va fer MOLT ric fent negocis. Però una mala inversió va fer que ho perdés tot. Estava arruïnat! En Joshua va desaparèixer uns quants mesos. Quan va tornar, alguna cosa havia canviat. Va visitar els diaris de la ciutat i els va lliurar una carta en què es declarava a si mateix “Norton I, emperador dels Estats Units i protector de Mèxic”.
Els ciutadans de San Francisco li van seguir el joc: l'emperador menjava gratis als restaurants i tenia sempre un seient reservat als teatres. Els turistes pagaven un impost de 50 cèntims per tenir un rebut oficial seu. Fins i tot va arribar a emetre bitllets amb la seva imatge, i la gent els acceptava com a pagament! Mireu si l'estimaven que, quan el van detenir per boig, no van parar de protestar fins que el van alliberar. A partir d'aleshores, els policies el saludaven respectuosament!
En Joshua portava un uniforme vell de soldat i un barret amb plomes de paó. Recorria la ciutat i inspeccionava les voreres, els tramvies i fins i tot els uniformes dels policies i els bombers. De vegades l'acompanyaven en Bummer i en Lazarus, dos gossos petaners tan famosos com ell. També emetia decrets imperials. Ningú no se'ls prenia seriosament, però algun es va fer realitat molt després: va ordenar que es construís un pont a través de la badia, i que es formés l'Organització de les Nacions Unides –i totes dues coses van passar de debò, setanta anys després!
La fama de l'emperador atreia els turistes i els comerciants se n'aprofitaven. Fins i tot venien estatuetes amb la seva figura! Però una nit plujosa, quan tenia 61 anys, Norton va caure al carrer i va morir. L'endemà, les portades dels diaris deien “El rei és mort”. Un grup d'empresaris li va oferir un gran funeral. Hi van anar 10.000 persones i el seguici feia tres quilòmetres de llarg! Un comiat digne del primer i últim emperador dels Estats Units d'Amèrica, no us sembla?
