Personatges

Amelia Earhart: la pilot sense por

Va ser la primera dona a travessar l’oceà Atlàntic en avió tota sola, i pocs anys després va desaparèixer misteriosament mentre intentava fer la volta al món. Us presentem l’aviadora més famosa de la història i la seva vida apassionant!

1 Enamorada del cel
L'Amelia al seu lloc preferit: dalt d'un avió!
L'Amelia al seu lloc preferit: dalt d'un avió!

Des de ben petitona, tothom va veure clar que l’Amelia era especial. A la seva època, les noies no ho tenien gens fàcil per destacar, però a ella li encantava l’aventura. Quan tenia vint-i-tres anys, va pujar per primer cop en un avió com a passatgera, i tan bon punt es va enlairar, va quedar enamorada. Havia d’aprendre a volar!

Treballar per un somni
Aleshores va fer tota mena de feines: de fotògrafa, de conductora de camions i de telefonista. Amb els estalvis i l’ajut de la seva mare, que no ho veia gens clar, es va gastar una petita fortuna en lliçons de vol. Sis mesos després, es va comprar un avió de segona mà. Era d’un groc tan llampant que el va batejar El canari. I tot seguit va començar a polvoritzar rècords d’aviació!

2 L’aventura definitiva
Amb aquest avió tan llampant va creuar l'oceà!
Amb aquest avió tan llampant va creuar l'oceà!

El 21 de maig del 1932, quan tenia trenta-quatre anys, va esdevenir la primera dona a travessar l’Atlàntic tota sola. Va sortir del Canadà a bord d'un Lockheed Vega vermell. Era un avió molt innovador, ràpid i resistent. L'Amelia va volar sense parar sobre l’oceà durant gairebé quinze hores. Es va enfrontar amb el cansament, els vents fortíssims, el gel sobre les ales i els problemes mecànics de l’avió. Però, finalment, 3.260 quilòmetres després, va aterrar en un camp a Irlanda: ho havia aconseguit! “Veniu de gaire lluny?”, li va preguntar un pagès. “D’Amèrica”, va respondre ella. Ha ha ha!

Rècords i més rècords!
El 1935, l’Amelia va ser la primera a volar en solitari des de les illes Hawaii fins als Estats Units. Era un viatge perillós de quatre mil quilòmetres, i diversos pilots havien mort intentant-lo. Després va batre diversos rècords, va participar en curses aèries, va guanyar molts trofeus prestigiosos i fins i tot li van donar una medalla pels seus èxits! També la van nomenar vicepresidenta de l’Associació Aeronàutica, i en les seves xerrades sempre va animar les dones a fer realitat els seus somnis. A més de tot això, l’Amelia va aprofitar la fama per dissenyar una línia pròpia de roba per a dona, ben còmoda. Va crear els patrons de vestits, pantalons i bruses, i els primers models els va enllestir ella amb la seva màquina de cosir. Quina crac!

3 Vull fer la volta al món!
Un Lockheed L10 electra com el de l'Amelia
Un Lockheed L10 electra com el de l'Amelia

Aleshores, el 1937 es va plantejar un nou repte. Volia fer la volta al món en avió. Això ja ho havia aconseguit Wiley Post quatre anys abans. Però l’Amelia ho volia fer per la ruta més llarga, volant tan a prop de la línia de l’Equador com fos possible. El primer intent va fracassar. Quan s’enlairava de Hawaii per començar la segona etapa, l’avió es va estavellar. Es va fer molt malbé i van haver de tornar al continent per reparar-lo. Però l’Amelia no es va rendir i ho va tornar a intentar poc després.

Tot de metall
Per fer la volta al món, l’Amelia va triar el Lockheed Model 10 Electra. Era un avió de passatgers amb dos motors, fet totalment d’alumini. Podia volar a 325 km per hora i a gairebé sis mil metres d’altitud. Ella el va modificar per afegir-li més dipòsits de combustible: podia carregar més de quatre mil litres de benzina! L'acompanyava el pilot Fred Noonan, que era el navegador aeri: la seva feina era saber la posició exacta de l’avió en tot moment.

4 L'últim vol de l'Amelia
Aquesta és la ruta de la volta al món de l'Amelia
Aquesta és la ruta de la volta al món de l'Amelia

L’avió es va enlairar de la costa oest dels Estats Units l’1 de juny del 1937. Durant vint-i-vuit dies van volar sense incidents cap a l’est, aturant-se cada jornada per descansar, carregar benzina i fer petites reparacions. Al mapa podeu veure la ruta que van seguir i algunes de les ciutats on van aterrar. Caram, quin viatge! El 29 de juny, van arribar a Lae, a l’illa de Nova Guinea. Ja havien fet 35.000 quilòmetres, i els 11.000 que els faltaven per tornar als Estats Units serien sobre l’oceà Pacífic.

Un misteri no resolt
L’etapa següent els havia de dur fins a l’illa de Howland, un punt de terra minúscul envoltat de mar. Malauradament, no hi van arribar mai. No se sap del cert què els va passar. L’exèrcit nord-americà els va buscar per mar i aire durant vint dies, però no els van trobar. Segurament es van perdre, es van quedar sense benzina i es van estavellar sobre l’oceà. Encara avui, hi ha gent que en busca les restes! En una entrevista, l'Amelia ja havia dit: “Heu de saber que sóc molt conscient dels riscos que corro. Ho faig perquè vull! Les dones hem d’intentar fer coses, igual com ho intenten els homes. I, quan fallem, el fracàs ha de ser un repte per a les altres.” Ella va demostrar que no tenia por de res!

Subscriu-t'hi

petit38portada

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't al Petit SÀPIENS (si és que encara no ho has fet). Puja amb nosaltres a la màquina del temps!

Subscriu-t'hi

T'agradaria viatjar en el temps?

Inscriu-te al butlletí i t'enviarem totes les novetats al teu correu!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto