Mil dromedaris pel desert: les caravanes del Sàhara
El Sàhara és el desert més gran del món i hi fa una calor que espanta! Però no us penseu pas que això era una barrera. A l'edat mitjana, grans caravanes el travessaven de punta a punta, ben carregades amb tota mena de productes
El desert del Sàhara fa 5.500 quilòmetres de llargada de costa a costa d'Àfrica i 2.000 d'amplada. Ocupa la primera posició del rànquing dels 10 més grans del món, com us vam explicar fa uns dies a La història a casa amb aquest interactiu. Al Sàhara hi havia set rutes principals de nord a sud i dues d'oest a est. Travessar el desert era una aventura plena de perills. Es trigava entre 40 i 60 dies, i calia aturar-se als oasis que hi havia pel camí. S'havien d'omplir les cantimplores i s'havia de fer beure els animals!
Molts riscos
Si a algú se li acudia agafar una drecera, podia acabar sense aigua i ben rostit. Les tempestes de sorra els podien fer extraviar, i també hi havia bandits, serps verinoses i escorpins, a banda dels esperits malvats que molts creien que encantaven parts del desert!
La recompensa s'ho val
Sabeu per què la feien, aquesta ruta tan difícil i perillosa? Perquè pagava molt la pena! Al sud del Sàhara hi havia unes mines d'or riquíssimes, i els mercaders guanyaven molts diners quan transportaven aquest or cap al Mediterrani.
El dromedari és un animal molt resistent. Pot recórrer fins a 48 quilòmetres al dia carregat amb 240 quilos de mercaderies, per regions desèrtiques on es troba molt poca aigua. Pot sobreviure bevent només cada quinze dies i, si fa molta calor, cada set. Això sí, quan troba un lloc per beure, s’empassa cent litres de cop!
Tots en marxa!
Una caravana típica movia uns mil dromedaris, però les més grans podien comptar-ne fins a 12.000! Acostumaven a viatjar a l'hivern, quan el clima no era tan dur. Arrencaven de seguida que sortia el sol, s'aturaven a descansar al migdia, per evitar les hores de més calor, i continuaven a la tarda fins que es feia fosc.
L'aigua no és gratis...
Cada caravana tenia un xeic que la liderava. Els mercaders s'hi afegien d'un en un o en grup, llogaven els dromedaris i havien de dur les seves provisions. El xeic era l'encarregat de marcar la ruta i negociar amb les tribus amazics que hi havia pel camí, com els tuàregs. Per beure als seus oasis, calia pagar peatge!
Aquestes caravanes recorrien el Sàhara des de l'antiguitat, ja en temps de grecs i romans. Aleshores el comerç per terra era cabdal, ja que la navegació per l'oceà no estava gaire desenvolupada. Les rutes canviaven al llarg dels segles, com ho fan les dunes del desert, mentre nous imperis i regnes sorgien i desapareixien. Però el tràfic no es va aturar mai, i l’edat d’or de les caravanes africanes de dromedaris va ser durant l'edat mitjana, ara fa entre 900 i 500 anys.
Amunt i avall
Acostumaven a començar el viatge al nord, a la costa mediterrània. Els animals anaven carregats de sal, que al sud era un producte molt valorat. També duien blat, dàtils i panses, a més d'objectes de luxe, com ceràmica i vidre, perfums i pedres semiprecioses. Un cop als mercats de destí, els comerciants descarregaven i de seguida carregaven els productes per al viatge de tornada. El més important era l'or, que per sort no ocupava gaire espai! També transportaven mineral de ferro, vori, pells d'animals i... esclaus. Ostres, quin comerç més bèstia!
Un ingredient especial
Una altra mercaderia molt valorada eren les nous de cola. Tenen un efecte similar al del cafè, i a l'Àfrica els agraden molt. Es feien servir en cerimònies i celebracions, i a les caravanes en mastegaven per fer passar la set!
Al dibuix hi podeu veure el mercat de Tombouctou, una de les ciutats més importants on arribaven les caravanes. Penseu que fa 700 anys tenia 26 tallers de sastreria, amb cent aprenents a cadascun! Però amb els mercaders no només arribaven productes, sinó també idees. Així es van estendre les llengües, l'escriptura, l'art i la tecnologia. I també la religió. Sobretot l'islam, que es va fer molt popular, i ben aviat van aparèixer una pila de mesquites d'estil africà. Ah, i sabeu com es pagava, tot plegat? A banda de monedes d'or i barres de coure, per als intercanvis feien servir sal, petxines de cauri, robes de cotó... i nous de cola!
