Així es fa un iglú
Després d’una dura jornada de caminar pel gel, cal un lloc abrigat per protegir-se del fred i les tempestes. Els inuits van inventar la solució més simple i enginyosa: una cabana feta de neu, que guarda del vent i manté l’escalfor
Es dibuixa a terra un cercle d’uns dos metres de diàmetre. Es pot fer servir un pal com si fos un compàs. Després es trepitja la neu de dins fins que estigui ben dura.
Fora del cercle però no gaire lluny, es retallen blocs de neu dura amb una serra. Primer es retallen dues línies paral·leles i després es fan els talls horitzontals i verticals.
Es fa una primera filera de blocs a la base, tot al voltant del cercle que s’ha dibuixat. Un cop posats, es retallen amb la serra i se’ls dóna forma de rampa.
Es posen els blocs en espiral a sobre de la rampa, i es retallen perquè s’inclinin una mica cap a dins. L’últim bloc ha de ser més ample per la part de dalt, per encaixar al forat de sobre.
Al costat contrari d’on bufa el vent, s’excava un forat per sota de la paret, que servirà d’entrada. Es cobreix amb un petit sostre fet amb dos blocs de neu dura.
En una de les bandes, es fa un replà, per seure-hi i dormir. Si es vol fer servir una estufa, s’ha d’obrir una xemeneia perquè marxin els gasos de la combustió.
