Natura i ciència

Des de quan ens vacunem?

Ara hi ha molts científics que busquen una vacuna per frenar el coronavirus. Investiguen per aconseguir que no ens contagiem d'aquesta malaltia tan pesada. Però la primera vacuna va aparèixer fa més de 200 anys. Voleu saber qui la va inventar?

1 Què és una vacuna?
Vacuna
Vacuna

És un medicament que s’obté a partir dels microbis que produeixen una malaltia infecciosa. Quan la vacuna s’injecta a una persona sana, els microbis estan debilitats i el cos produeix defenses per destruir-los. Després, si la persona hi torna a entrar en contacte, les defenses la protegeixen i no es posa malalta. Penseu que des que naixem fins que fem catorze anys, rebem fins a divuit punxades! Sí, molesten una mica, però així els metges aconsegueixen prevenir i controlar una pila de malalties infeccioses.

2 La clau la té el bestiar
Jenner: "Vine jovenet, que no et farà mal!"
Jenner: "Vine jovenet, que no et farà mal!" David Lyttleton

En el món antic, la verola era una malaltia força perillosa. Quan hi havia una epidèmia, el virus afectava més de la meitat de la població i una de cada tres persones infectades moria. Se sabia que els pastors i les persones que tenien contacte habitual amb vaques i cavalls, com les lleteres o els soldats de cavalleria, solien deslliurar-se de la malaltia. Fa 250 anys, diversos investigadors es van adonar que el bestiar sovint patia una varietat més lleu del virus. Qui se’n contagiava es feia resistent a la verola comuna.

La primera punxada
Hi va haver alguns experiments previs, però la data de la primera vacunació va ser el 14 de maig del 1796. Aquell dia, Edward Jenner, el senyor que veieu a la caricatura dalt de la vaca malalta —fixeu-vos en les butllofes que té al braguer!—, va punxar el noiet James Phipps, que intenta escapolir-se corrent. Era el fill del jardiner de Jenner i tenia vuit anys. Aquella tarda després de la injecció va tenir una mica de febre, però res greu. Després es va comprovar que era immune a la verola. La primera vacuna havia funcionat!

Un triomf mundial
Després de punxar vint-i-tres pacients més, Jenner va demostrar que la vacunació protegia contra la verola. Als metges els va costar una mica acceptar-ho, però aquell descobriment va ser tot un èxit que es va estendre per tot Europa! A partir del 1840, el govern britànic va impulsar la vacunació gratuïta. Per això es diu que la feina de Jenner ha salvat més vides que la de qualsevol altra persona. Gràcies, Edward!

3 El segon moment clau
Pasteur: "A veure si guareixo aquest gosset rabiós..."
Pasteur: "A veure si guareixo aquest gosset rabiós..." David Lyttleton

Un nou moment crucial en la història de les vacunes va arribar gairebé un segle més tard. L’any 1880, el científic francès Louis Pasteur feia experiments amb pollastres. Volia trobar una cura per a una malaltia infecciosa que en matava moltíssims, el còlera aviari. Just abans de marxar de vacances, Pasteur va demanar al seu ajudant que injectés el bacteri que causava la infecció a un grup de pollastres. Però l’ajudant se’n va oblidar i també va marxar del laboratori... durant un mes! Quan van tornar, els bacteris s’havien debilitat força, però van decidir fer-los servir igualment. Els animals es van posar malalts, però molt lleument. I tots van sobreviure!

Microbis debilitats
Aleshores Pasteur va recordar els experiments que havia fet Jenner amb la verola, cent anys abans. Va tornar a exposar aquells pollastres al còlera, i va veure que havien desenvolupat defenses i no emmalaltien. A partir de llavors, ja no calia trobar microbis d’una mena més suau per fer una vacuna. N’hi havia prou a debilitar els microbis al laboratori! En honor de Jenner i les seves vaques, Pasteur va batejar aquella tècnica amb el nom de vacunació. I de seguida va posar aquell descobriment fabulós en marxa per controlar altres infeccions, com el carboncle i la ràbia.

Una aposta arriscada
El 1885, un gos rabiós va mossegar el nen Joseph Meister, que corria el risc de morir. Tot i que Pasteur no era metge, i la seva vacuna només l’havia provat amb onze gossos, va tirar pel dret i va punxar el nen. Quan el tractament va ser un èxit, Pasteur es va convertir en un heroi! El seu èxit va establir els fonaments per fabricar moltes altres vacunes. Durant el segle XX, en van aparèixer de noves que van prevenir un munt de malalties greus, com la diftèria, el xarampió, les galteres, la rubèola i la poliomelitis.

Subscriu-t'hi

petit48portada

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't al Petit SÀPIENS (si és que encara no ho has fet). Puja amb nosaltres a la màquina del temps!

Subscriu-t'hi

T'agradaria viatjar en el temps?

Inscriu-te al butlletí i t'enviarem totes les novetats al teu correu!

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació Accepto