Natura i ciència

La guineu: la caçadora invisible

Abunda a casa nostra, però costa molt de veure. És un animal tímid i solitari, molt intel·ligent i silenciós, que evita els perills i que fa vida de nit. Repassem tots els ets i uts d'aquest magnífic depredador

1 Una cua molt suau
Una guineu alerta sobre el paisatge nevat
Una guineu alerta sobre el paisatge nevat

La guineu és de mida mitjana. Pot fer prop d’un metre, a banda de la cua, el seu tret més característic, que fa entre 25 i 50 centímetres. Té un cos esvelt i un pelatge suau i espès, de color rogenc i marró al llom, blanc a la panxa i negre a les potes.

És present a tot el territori del País Valencià i Catalunya, on es calcula que n’hi ha uns quinze mil exemplars. Com que no hi ha ni llops ni linxs, els seus depredadors naturals, el seu gran enemic són... els caçadors humans.

2 Per caçar-te millor
Una guineu surt de cacera
Una guineu surt de cacera

Té tots els sentits extremament desenvolupats: un olfacte finíssim, una oïda que pot captar sons de baixa freqüència i una vista ben adaptada per veure-hi en la foscor nocturna. Té una mandíbula forta, amb quaranta-dues dents esmolades que li faciliten la cacera. 

3 Passejades i curses
Una guineu en ple salt
Una guineu en ple salt

És un animal força ràpid, que en curses puntuals pot assolir els 55 quilòmetres per hora. Quin esprint! Un mascle adult camina fins a 40 quilòmetres en una nit, a la recerca d’aliment. Les femelles són menys resistents i no acostumen a superar els 15 quilòmetres de distància.

4 Menú variat
A aquesta guineu se li fa la boca aigua!
A aquesta guineu se li fa la boca aigua!

Principalment, menja petits mamífers, com ratolins i conills, però li agrada tot: des d’ous d’ocells fins a fruits, passant per insectes, cucs i, fins i tot, restes d’escombraries. És una golafre! No mastega, sinó que engoleix les peces senceres. Quan no s’acaba el que ha caçat, enterra les sobres en diversos amagatalls excavats a terra, però lluny del seu cau.

5 Una casa sota terra
La guineu us espera a la porta de casa
La guineu us espera a la porta de casa

De dia descansa al cau. L’excava en paratges secs i amagats. De vegades aprofita la soca d’algun arbre. Com que el fa servir durant anys, el va engrandint constantment amb noves galeries. La guineu marca el seu territori per mitjà de l’orina, dels excrements i de la fortor que desprenen les glàndules oloroses que té al costat de la cua. Diuen: "No us acosteu, que empesto!".

6 Petites guineus que aprenen mentre juguen

L’època de zel és del desembre al febrer. Des que s’aparellen, el mascle es queda amb la femella fins que les cries deixen el cau familiar. L’embaràs dura uns cinquanta dies i la cadellada normalment és de tres o quatre guineus. Cada cria pesa uns cent grams. Triguen unes cinc setmanes a sortir del cau i al cap de quatre mesos l’abandonen definitivament. En captivitat, les guineus poden viure fins als dotze anys, però lliures a la natura no solen sobrepassar els tres.

Subscriu-t'hi

petit50portada

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't al Petit SÀPIENS (si és que encara no ho has fet). Puja amb nosaltres a la màquina del temps!

Subscriu-t'hi

T'agradaria viatjar en el temps?

Inscriu-te al butlletí i t'enviarem totes les novetats al teu correu!

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació Accepto