Desenterrem un fòssil!
Us heu preguntat mai com sabem tot el que sabem dels dinosaures, si no n’hem vist mai cap? Doncs és gràcies als ossos que s’han conservat sota terra! Són tan antics, que s’han transformat en pedres. Us expliquem com es formen, pas a pas
La fossilització és un procés natural excepcional, que passa molt poques vegades. Per tal que les restes d’un ésser viu –sigui animal o planta– es conservin dins d’una roca, convertides també en pedra, s’han de complir una pila de condicions físiques i químiques força complicades. Ja ho veieu, això dels fòssils és com una loteria.
Quan un dinosaure es moria, el seu cos quedava soterrat a terra o enfonsat en un llac o un riu. Amb el pas del temps, la carn de l’animal es podria o se la menjaven altres animals i en quedava només l’esquelet. Els ossos reposaven coberts de sorra, i durant milions d’anys es produeixen transformacions químiques entre els minerals del sòl i les restes del dinosaure. Tots aquests canvis fan que la sorra i els ossos es converteixin en una roca ben sòlida, el fòssil! Al mateix temps, els moviments de l’escorça terrestre fan que el fòssil pugi cap a la superfície.
De vegades, el vent i la pluja gasten les roques i fan que quedi a la vista. Quan els paleontòlegs i els buscadors de fòssils el troben, els calen eines especialitzades i molta paciència per extreure les restes de les roques i no fer-les malbé.
De fòssils, n’hi ha de molts tipus. Poden ser restes del cos dels éssers vius, com l’esquelet o les dents, però també restes de la seva activitat quan eren vius. Per exemple, podem trobar els ous que ponien, o fins i tot les caques petrificades! Els científics en diuen copròlits, i ja us podeu pensar que no fan pudor.
Els encarregats d’estudiar els fòssils són els paleontòlegs. Primer examinen la geologia per saber més o menys on n’hi podria haver, i després fan excavacions amb molt de compte. Quan troben fòssils, salten d’alegria i fan un mapa amb la seva posició exacta. Alguns són tan fràgils que s’han d’enganxar amb adhesius especials o cal fer-los un motlle de guix. Quina feina tan delicada, oi?
