Interactius

Així vestien els reis maies

Els maies no van estar mai units políticament en un sol imperi, sinó que estaven repartits en més de 50 regnes independents. Allò que els unia era la cultura comuna, les creences i l'escriptura. Us ho expliquem i us mostrem com s'abillaven els sobirans

Il·lustració: Eva Palomar

Fa uns dies, a La història a casa, us vam explicar qui eren els maies, però ens vam guardar per a avui la història dels regnes i els seus sobirans. 

Cada regne maia tenia una dinastia governant i controlava un territori més o menys definit, però no hi havia fronteres precises. Tots estaven en competència constant: comerciaven, s’aliaven o guerrejaven entre ells. El sobirà de cada regne maia s’anomenava k’uhul ajaw ‘rei diví’, i el càrrec passava de pares a fills. Se’l considerava descendent dels déus i tenia tot el poder: era alhora cap polític, religiós i militar.

Sang per als déus. Quin mal!
Però no us penseu que tot eren flors i violes. Com que els reis havien d’aconseguir el favor dels déus per assegurar les bones collites i el bon temps, havien de fer ofrenes de sang. Els homes de la reialesa es ferien el penis amb un punxó, i les dones, la llengua amb espines. Ai, quin mal! Aleshores vessaven les gotes de sang sobre papers, i després els cremaven perquè el fum sagrat ascendís fins al cel, on vivien les divinitats.

Les normes de la guerra
Les guerres entre els diversos regnes eren constants. Però eren conflictes una mica curiosos. Normalment, qui perdia la batalla no perdia el seu territori. Continuava sent independent, però sotmès al guanyador. De fet, el vencedor no aniquilava mai les ciutats ni els pobles de l’enemic. Li convenia que tothom tornés a la feina com més aviat millor, ja que volia rebre el pagament de tributs. Les guerres solien esclatar a l’octubre, just després de la collita del blat de moro. No se sap del cert si hi havia guerrers professionals, però segurament els camperols esdevenien lluitadors quan convenia. Els encapçalava el seu rei. Si volia fer respectar la seva autoritat dins i fora del regne, havia de demostrar el seu valor! Els maies feien llances amb puntes d’obsidiana, una pedra volcànica que és com vidre i talla molt. També lluitaven amb ganivets de sílex, fones i maces. Qui vencia també s’enduia presoners alguns rivals per sacrificar-los. Quina mala sort! 

El rei de la imatge
Aquest és Jasaw Chan K’awiil I, rei de Tikal entre els anys 682 i 734. Va derrotar els seus grans rivals de Calakmul i després del triomf va fer bastir molts edificis impressionants, entre els quals, la seva tomba. Ell i la seva reina van ser enterrats en les dues piràmides més grans de la ciutat. Fan 47 i 42 metres d’alt i encara s’aguanten dretes!
 

Subscriu-t'hi

petit38portada

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't al Petit SÀPIENS (si és que encara no ho has fet). Puja amb nosaltres a la màquina del temps!

Subscriu-t'hi

T'agradaria viatjar en el temps?

Inscriu-te al butlletí i t'enviarem totes les novetats al teu correu!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto