Així es feia una galera

Al segle XIII, Barcelona era el port principal de la Corona catalanoaragonesa. En aquell temps, en plena edat mitjana, els camins i les carreteres no estaven en bon estat, i tampoc eren gaire segurs. Per això els comerciants s’estimaven més moure les mercaderies per mar, i aquest tràfic creava molta riquesa. Tenir una bona flota de vaixells era un gran negoci!

Les drassanes reials de Barcelona
Les drassanes que hi havia a Barcelona no donaven l’abast. El rei Jaume I, poc després de conquerir les illes Balears i València als musulmans, ja va pensar a construir unes drassanes reials. Les volia només per a ell, i ja se sap que els reis poden fer tot el que vulguin, oi? Va reservar un espai a l’extrem de la ciutat, prop de la Rambla, i el 1243 va fer enderrocar els edificis que hi havia. Però qui va començar realment les obres va ser el seu fill, Pere el Gran. Era l’any 1282, i en la seva primera forma les drassanes van ser un gran pati envoltat de muralles que el protegien dels embats del mar, dels pirates i d’altres enemics. Dins d’aquelles altes parets de pedra, a l’aire lliure, es feia tot el que tenia relació amb els vaixells: hi construïen vaixells nous, hi reparaven els que tenien alguna avaria, i hi desballestaven els més vells per reaprofitar-ne els materials. Les drassanes eren un taller, però també un gran magatzem i un aparcament gegant on hivernaven els vaixells durant els mesos més freds de l’any, quan les onades eren massa grans i no podien navegar.

Les galeres
Els vaixells que feien a les Drassanes Reials eren, sobretot, galeres. Unes naus amb un cos baix, fi i allargat i que, a banda de les veles, tenien una pila de rems per moure’s si no bufava el vent. Tot plegat les feia ideals per navegar a la Mediterrània. Sobretot es dedicaven a la guerra o a la vigilància de la costa i les rutes marítimes.

La feina a les Drassanes Reials era un concert interminable de sorolls, eines que repicaven, ordres, i xerrameca de gent que entrava i sortia sense parar. Ens podem imaginar l’olor del fum de les fogueres i del ferro roent, de la fusta acabada de tallar i del quitrà calent que recobria els bucs per fer-los ben impermeables. Cent anys després es van adonar que guardar les galeres a sol i serena no era la millor manera de conservar-les en bon estat. Només els duraven entre dos i tres anys! Van decidir cobrir les drassanes. El 1382 ja estaven construïdes les primeres naus, enormes sales rectangulars amb uns grans arcs que sostenien la teulada sense necessitat de gaires columnes. Les reformes per millorar l’espai van ser constants, fins que al segle XVI l’edifici va quedar força semblant a com el podem veure avui. Ja no era l’edat mitjana, sinó l’època moderna. Tot i que la manera de construir havia evolucionat, a les drassanes no van canviar res. Van preferir copiar la mateixa estructura medieval que tan bé funcionava. Que espavilats!

Com navegar per l'interactiu
Fixeu-vos-hi bé: a aquest interactiu teniu dos tipus d'icones. Si feu clic a les d'estrella, trobareu l'explicació, pas a pas, de com es construïa una galera. Si feu clic a les altres, descobrireu quines eren les seves parts més importants. Per cert, aquestes naus es construïen artesanalment a un lloc anomenat drassanes. A Barcelona en conservem unes d'impressionants, un edifici històric que conté una còpia idèntica de la Galera Reial que va lluitar a la batalla de Lepant del 1571 i que heu de visitar quan s'acabi el confinament.